P. OVIDII NASONIS - HEROIDES XV - SAPPHO PHAONI

I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI

1

Ēcquĭd, ŭt īnspēcta ēst stŭdĭōsaē līttĕră dēxtraē,

prōtĭnŭs ēst ŏcŭlīs ‖ cōgnĭtă nōstră tŭīs?

Ān, nĭsĭ lēgīssēs aūctōrīs nōmĭnă Sāpphūs,

hōc brĕvĕ nēscīrēs ‖ ūndĕ vĕnīrĕt ŏpūs?

Fōrsĭtăn ēt quārē mĕă sīnt āltērnă rĕquīrās5

cārmĭnă, cūm lўrĭcīs ‖ sīm măgĭs āptă mŏdīs.

Flēndŭs ămōr mĕŭs ēst; ĕlĕgīā flēbĭlĕ cārmēn;

nōn făcĭt ād lăcrĭmās ‖ bārbĭtŏs ūllă mĕās.

Ūrŏr, ŭt, īndŏmĭtīs īgnem ēxērcēntĭbŭs Eūrīs,

fērtĭlĭs āccēnsīs ‖ mēssĭbŭs ārdĕt ăgēr.10

Ārvă Phăōn cĕlĕbrāt dīvērsă Tўphōĭdŏs Aētnaē;

mē călŏr Aētnaēō ‖ nōn mĭnŏr īgnĕ tĕnēt.

Nēc mĭhĭ dīspŏsĭtīs quaē iūngām cārmĭnă nērvīs

prōvĕnĭūnt; văcŭaē ‖ cārmĭnă mēntĭs ŏpūs.

Nēc mē Pŷrrhĭădēs Mēthŷmnĭădēsvĕ pŭēllaē,15

nēc mē Lēsbĭădūm ‖ cētĕră tūrbă iŭvānt.

Vīlĭs Ănāctŏrĭē, vīlīs mĭhĭ cāndĭdă Cŷdrō;

nōn ŏcŭlīs grāta ēst ‖ Ātthĭs, ŭt āntĕ, mĕīs,

ātque ălĭaē cēntūm quās nōn sĭnĕ crīmĭne ămāvī.

Īmprŏbĕ, mūltārūm ‖ quōd fŭĭt, ūnŭs hăbēs.20

Ēst īn tē făcĭēs, sūnt āptī lūsĭbŭs ānnī.

Ō făcĭēs ŏcŭlīs ‖ īnsĭdĭōsă mĕīs!

Sūmĕ fĭdem ēt phărĕtrām, fīēs mănĭfēstŭs Ăpōllŏ.

Āccēdānt căpĭtī ‖ cōrnŭă, Bācchŭs ĕrīs.

Ēt Phoēbūs Dāphnēn, ēt Gnōsĭdă Bācchŭs ămāvīt.25

Nēc nōrāt lўrĭcōs ‖ īllă vĕl īllă mŏdōs.

Āt mĭhĭ Pēgăsĭdēs blāndīssĭmă cārmĭnă dīctānt;

iām cănĭtūr tōtō ‖ nōmĕn ĭn ōrbĕ mĕūm.

Nēc plūs Ālcaēūs, cōnsōrs pătrĭaēquĕ lўraēquĕ,

laūdĭs hăbēt, quāmvīs ‖ grāndĭŭs īllĕ sŏnēt.30

Sī mĭhĭ dīffĭcĭlīs fōrmām nātūră nĕgāvīt,

īngĕnĭō fōrmaē ‖ dāmnă rĕpēndŏ mĕaē.

Sūm brĕvĭs; āt nōmēn quōd tērrās īmplĕăt ōmnēs

ēst mĭhĭ; mēnsūrām ‖ nōmĭnĭs īpsă fĕrō.

Cāndĭdă sī nōn sūm, plăcŭīt Cēphēĭă Pērseō35

Āndrŏmĕdē, pătrĭaē ‖ fūscă cŏlōrĕ sŭaē.

Ēt vărĭīs ālbaē iūngūntūr saēpĕ cŏlūmbaē;

ēt nĭgĕr ā vĭrĭdī ‖ tūrtŭr ămātŭr ăvē.

Sī, nĭsĭ quaē făcĭē pŏtĕrīt tē dīgnă vĭdērī,

nūllă fŭtūră tŭa ēst, ‖ nūllă fŭtūră tŭa ēst.40

Āt, mĕă cūm lĕgĕrēs, ĕtĭām fōrmōsă vĭdēbār;

ūnām iūrābās ‖ ūsquĕ dĕcērĕ lŏquī.

Cāntābām, mĕmĭnī (mĕmĭnērūnt ōmnĭa ămāntēs);

ōscŭlă cāntāntī ‖ tū mĭhĭ rāptă dăbās.

Haēc quŏquĕ laūdābās; ōmnīque ā pārtĕ plăcēbām,45

sēd tūnc praēcĭpŭē, ‖ cūm fĭt ămōrĭs ŏpūs.

Tūnc tē plūs sŏlĭtō lāscīvĭă nōstră iŭvābāt,

crēbrăquĕ mōbĭlĭtās, ‖ āptăquĕ vērbă iŏcō,

ēt quŏd, ŭbi āmbōrūm fŭĕrāt cōnfūsă vŏlūptās,

plūrĭmŭs īn lāssō ‖ cōrpŏrĕ lānguŏr ĕrāt.50

Nūnc tĭbĭ Sīcĕlĭdēs vĕnĭūnt, nŏvă praēdă, pŭēllaē.

Quīd mĭhĭ cūm Lēsbō? ‖ Sīcĕlĭs ēssĕ vŏlō,

aūt vōs ērrōnēm tēllūrĕ rĕmīttĭtĕ vēstrā,

Nēsĭădēs mātrēs ‖ Nēsĭădēsquĕ nŭrūs.

Nēc vōs dēcĭpĭānt blāndaē mēndācĭă līnguaē;55

quaē dīcīt vōbīs, ‖ dīxĕrăt āntĕ mĭhī.

Tū quŏquĕ, quaē mōntēs cĕlĕbrās, Ĕrўcīnă, Sĭcānōs,

(nām tŭă sūm) vātī ‖ cōnsŭlĕ, dīvă, tŭaē.

Ān grăvĭs īncēptūm pĕrăgīt Fōrtūnă tĕnōrēm

ēt mănĕt īn cūrsū ‖ sēmpĕr ăcērbă sŭō?60

Sēx mĭhĭ nātālēs ĭĕrānt, cūm lēctă părēntīs

āntĕ dĭēm lăcrĭmās ‖ ōssă bĭbērĕ mĕās.

Ārsīt pōst frātēr, vīctūs mĕrĕtrīcĭs ămōrĕ

mīxtăquĕ cūm tūrpī ‖ dāmnă pŭdōrĕ tŭlīt.

Fāctŭs ĭnōps ăgĭlī pĕrăgīt frĕtă caērŭlă rēmō,65

quāsquĕ măle āmīsīt, ‖ nūnc mălĕ quaērĭt ŏpēs.

Mē quŏquĕ, quōd mŏnŭī bĕnĕ mūltă fĭdēlĭtĕr, ōdīt

hōc mĭhĭ lībērtās, ‖ hōc pĭă līnguă dĕdīt,

ēt tāmquām dēsīnt quaē mē sĭnĕ fīnĕ fătīgēnt,

āccŭmŭlāt cūrās ‖ fīlĭă pārvă mĕās.70

Ūltĭmă tū nōstrīs āccēdīs caūsă quĕrēlīs.

Nōn ăgĭtūr vēntō ‖ nōstră cărīnă sŭō.

Ēccĕ iăcēnt cōllō pŏsĭtī sĭnĕ lēgĕ căpīllī;

nēc prĕmĭt ārtĭcŭlōs ‖ lūcĭdă gēmmă mĕōs.

Vēstĕ tĕgōr vīlī; nūllum ēst īn crīnĭbŭs aūrūm;75

nōn Ărăbūm nōstēr ‖ dōnă căpīllŭs hăbēt.

Cuī cŏlăr īnfēlīx, aūt cuī plăcŭīssĕ lăbōrēm?

Īllĕ mĕī cūltūs ‖ ūnĭcŭs aūctŏr ăbēst.

Mōllĕ mĕūm lĕvĭbūsquĕ cŏr ēst vĭŏlābĭlĕ tēlīs,

ēt sēmpēr caūsa ēst ‖ cūr ĕgŏ sēmpĕr ămēm;80

sīve ĭtă nāscēntī lēgēm dīxērĕ Sŏrōrēs,

nēc dătă sūnt vītaē ‖ fīlă sĕvēră mĕaē,

sīve ăbĕūnt stŭdĭa īn mōrēs ārtīsquĕ măgīstră

īngĕnĭūm nōbīs ‖ mōllĕ Thălīă făcīt.

Quīd mīrūm sī mē prīmaē lānūgĭnĭs aētās85

ābstŭlĭt, ātque ānnī ‖ quōs vĭr ămārĕ pŏtēst?

Hūnc nē prō Cĕphălō răpĕrēs, Aūrōră, tĭmēbām,

ēt făcĕrēs, sēd tē ‖ prīmă răpīnă tĕnēt.

Hūnc sī cōnspĭcĭās, quaē cōnspĭcĭs ōmnĭă Phoēbē,

iūssŭs ĕrīt sōmnōs ‖ cōntĭnŭārĕ Phăōn.90

Hūnc Vĕnŭs īn coēlūm cūrrū vēxīssĕt ĕbūrnō;

sēd vĭdĕt ēt Mārtī ‖ pōssĕ plăcērĕ sŭō.

Ō nĕc ădhūc iŭvĕnīs, nēc iām pŭĕr, ūtĭlĭs aētās,

ō dĕcŭs ātque aēvī ‖ glōrĭă māgnă tŭī,

hūc ădĕs, īnquĕ sĭnūs, fōrmōsĕ, rĕlābĕrĕ nōstrōs;95

nōn ŭt ămēs, ōrō, ‖ vērum ŭt ămārĕ sĭnās.

Scrībĭmŭs ēt lăcrĭmīs ŏcŭlī rōrāntŭr ŏbōrtīs.

Āspĭcĕ quām sĭt ĭn hōc ‖ mūltă lĭtūră lŏcō.

Sī tām cērtŭs ĕrās hīnc īrĕ, mŏdēstĭŭs īssēs

ēt mĭhĭ dīxīssēs: ‖ "Lēsbĭ pŭēllă, vălē."100

Nōn tēcūm lăcrĭmās, nōn ōscŭlă sūmmă tŭlīstī;

dēnĭquĕ nōn tĭmŭī ‖ quōd dŏlĭtūră fŭī.

Nīl dē tē mēcum ēst, nĭsĭ tāntum īniūrĭă, nēc tū

ādmŏnĕāt quōd tē, ‖ pīgnŭs ămāntĭs hăbēs.

Nōn māndātă dĕdī, nĕque ĕnīm māndātă dĕdīssēm105

ūllă, nĭsi ūt nōllēs ‖ īmmĕmŏr ēssĕ mĕī.

Pēr tĭbĭ, quī nūmquām lōngē dīscēdăt, Ămōrēm,

pērquĕ nŏvēm iūrō, ‖ nūmĭnă nōstră, dĕās,

cūm mĭhĭ nēscĭŏ quīs "Fŭgĭūnt tŭă gaūdĭă" dīxīt,

nēc mē flērĕ dĭū ‖ nēc pŏtŭīssĕ lŏquī.110

Ēt lăcrĭmaē dĕĕrānt ŏcŭlīs ēt līnguă pălātō;

āstrīctūm gĕlĭdō ‖ frīgŏrĕ pēctŭs ĕrāt.

Pōstquām sē dŏlŏr īnvēnīt, nēc pēctŏră plāngī

nēc pŭdŭīt scīssīs ‖ ēxŭlŭlārĕ cŏmīs,

nōn ălĭtēr quām sī nātī pĭă mātĕr ădēmptī115

pōrtĕt ăd ēxstrūctōs ‖ cōrpŭs ĭnānĕ rŏgōs.

Gaūdĕt ĕt ē nōstrō crēscīt maērōrĕ Chărāxūs

frātĕr ĕt ānte ŏcŭlōs ‖ ītquĕ rĕdītquĕ mĕōs

ūtquĕ pŭdēndă mĕī vĭdĕātūr caūsă dŏlōrīs:

"quīd dŏlĕt haēc? cērtē ‖ fīlĭă vīvĭt" ăīt.120

Nōn vĕnĭūnt ĭn ĭdēm pŭdŏr ātque ămŏr; ōmnĕ vĭdēbāt

vūlgŭs; ĕrām lăcĕrō ‖ pēctŭs ăpērtă sĭnū.

Tū mĭhĭ cūră, Phăōn; tē sōmnĭă nōstră rĕdūcūnt,

sōmnĭă fōrmōsō ‖ cāndĭdĭōră dĭē.

Īllīc te īnvĕnĭō, quāmquām rĕgĭōnĭbŭs ābsīs;125

sēd nōn lōngă sătīs ‖ gaūdĭă sōmnŭs hăbēt.

Saēpĕ tŭōs nōstrā cērvīce ŏnĕrārĕ lăcērtōs,

saēpĕ tŭaē vĭdĕōr ‖ sūppŏsŭīssĕ mĕōs.

Ōscŭlă cōgnōscō, quaē tū cōmmīttĕrĕ līnguaē

āptăquĕ cōnsŭĕrās ‖ āccĭpĕre, āptă dărĕ.130

Blāndĭŏr īntērdūm, vērīsquĕ sĭmīllĭmă vērbă

ēlŏquŏr, ēt vĭgĭlānt ‖ sēnsĭbŭs ōră mĕīs.

Ūltĕrĭōră pŭdēt nārrārĕ, sĕd ōmnĭă fīūnt,

ēt iŭvăt, ēt sīccaē ‖ nōn lĭcĕt ēssĕ mĭhī.

Āt cūm sē Tītān ōstēndĭt ĕt ōmnĭă sēcūm,135

tām cĭtŏ mē sōmnōs ‖ dēstĭtŭīssĕ quĕrōr.

Āntră nĕmūsquĕ pĕtō tāmquām nĕmŭs āntrăquĕ prōsīnt;

cōnscĭă dēlĭcĭīs ‖ īllă fŭērĕ mĕīs.

Hūc mēntīs īnōps, ūt quām fŭrĭālĭs Ĕnŷō

āttĭgĭt, īn cōllō ‖ crīnĕ iăcēntĕ, fĕrōr.140

Āntră vĭdēnt ŏcŭlī scābrō pēndēntĭă tōphō,

quaē mĭhĭ Mŷgdŏnĭī ‖ mārmŏrĭs īnstăr ĕrānt.

Īnvĕnĭō sīlvām, quaē saēpĕ cŭbīlĭă nōbīs

praēbŭĭt ēt mūltā ‖ tēxĭt ŏpācă cŏmā.

Āt nōn īnvĕnĭō dŏmĭnūm sīlvaēquĕ mĕūmquĕ:145

vīlĕ sŏlūm lŏcŭs ēst; ‖ dōs ĕrăt īllĕ lŏcī.

Āgnōvī prēssās nōtī mĭhĭ caēspĭtĭs hērbās;

dē nōstrō cūrvūm ‖ pōndĕrĕ grāmĕn ĕrāt.

Īncŭbŭī, tĕtĭgīquĕ lŏcūm quā pārtĕ fŭīstī;

grātă prĭūs lăcrĭmās ‖ cōmbĭbĭt hērbă mĕās;150

quīn ĕtĭām rāmī pŏsĭtīs lūgērĕ vĭdēntūr

frōndĭbŭs, ēt nūllaē ‖ dūlcĕ quĕrūntŭr ăvēs.

Sōlă vĭrūm nōn ūltă pĭē maēstīssĭmă mātēr

cōncĭnĭt Īsmărĭūm ‖ Daūlĭăs ālĕs Ĭtŷn.

Ālĕs Ĭtŷn, Sāpphō dēsērtōs cāntăt ămōrēs.155

Hāctĕnŭs ūt mĕdĭā ‖ cētĕră nōctĕ sĭlēnt.

Ēst nĭtĭdūs vĭtrĕōquĕ măgīs pērlūcĭdŭs āmnī.

Fōns săcĕr; hūnc mūltī ‖ nūmĕn hăbērĕ pŭtānt.

Quēm sūprā rāmōs ēxpāndĭt ăquātĭcă lōtōs,

ūnă nĕmūs. tĕnĕrō ‖ caēspĭtĕ tērră vĭrēt.160

Hīc ĕgŏ cūm lāssōs pŏsŭīssēm flēbĭlĭs ārtūs,

cōnstĭtĭt ānte ŏcŭlōs ‖ Nāĭăs ūnă mĕōs;

cōnstĭtĭt ēt dīxīt: "Quŏnĭām nōn īgnĭbŭs aēquīs

ūrĕrĭs, Āmbrăcĭa ēst ‖ tērră pĕtēndă tĭbī.

Phoēbŭs ăb ēxcēlsō, quāntūm pătĕt, āspĭcĭt aēquōr;165

Āctĭăcūm pŏpŭlī ‖ Leūcădĭūmquĕ vŏcānt.

Hīnc sē Deūcălĭōn, Pŷrrhaē sūccēnsŭs ămōrĕ,

mīsĭt, ĕt īllaēsō ‖ cōrpŏrĕ prēssĭt ăquās.

Nēc mŏră, vērsŭs ămōr fīgīt lēntīssĭmă Pŷrrhaē

pēctŏră; Deūcălĭōn ‖ īgnĕ lĕvātŭs ăbīt.170

Hānc lēgēm lŏcŭs īllĕ tĕnēt. pĕtĕ prōtĭnŭs āltām

Leūcădă, nēc sāxō ‖ dēsĭlŭīssĕ tĭmē.

Ūt mŏnŭīt, cūm vōce ăbĭīt. Ĕgŏ frīgĭdă sūrgō;

nēc lăcrĭmās ŏcŭlī ‖ cōntĭnŭērĕ mĕī.

Ībĭmŭs, ō nŷmphē, mōnstrātăquĕ sāxă pĕtēmūs.175

Sīt prŏcŭl īnsānō ‖ vīctŭs ămōrĕ tĭmōr.

Quīcquĭd ĕrīt, mĕlĭūs quām nūnc ĕrĭt. aūră, sŭbītō.

Haēc mĕă nōn māgnūm ‖ cōrpŏră pōndŭs hăbēnt.

Tū quŏquĕ, mōllĭs Ămōr, pēnnās sūppōnĕ cădēntī,

nē sīm Leūcădĭaē ‖ mōrtŭă crīmĕn ăquaē.180

Īndĕ chĕlŷn Phoēbō, cōmmūnĭă mūnĕră, pōnām,

ēt sŭb ĕā vērsūs ‖ ūnŭs ĕt āltĕr ĕrūnt:

"Grātă lўrām pŏsŭī tĭbĭ, Phoēbĕ, pŏētrĭă Sāpphō;

cōnvĕnĭt īllă mĭhī, ‖ cōnvĕnĭt īllă tĭbī."

Cūr tămĕn Āctĭăcās mĭsĕrām mē mīttĭs ăd ōrās,185

cūm prŏfŭgūm pōssīs ‖ īpsĕ rĕfērrĕ pĕdēm?

Tū mĭhĭ Leūcădĭā pŏtĕs ēssĕ sălūbrĭŏr ūndā;

ēt fōrma ēt mĕrĭtīs ‖ tū mĭhĭ Phoēbŭs ĕrīs.

Ān pŏtĕs, ō scŏpŭlīs ūndāquĕ fĕrōcĭŏr ōmnī,

sī mŏrĭār, tĭtŭlūm ‖ mōrtĭs hăbērĕ mĕaē?190

Āt quāntō mĕlĭūs iūngī mĕă pēctŏră tēcūm,

quām pŏtĕrānt sāxīs ‖ praēcĭpĭtāndă dărī!

Haēc sūnt īllă, Phăōn, quaē tū laūdārĕ sŏlēbās,

vīsăquĕ sūnt tŏtĭēns ‖ īngĕnĭōsă tĭbī.

Nūnc vēllēm fācūndă fŏrēm dŏlŏr ārtĭbŭs ōbstāt195

īngĕnĭūmquĕ mĕīs ‖ sūbstĭtĭt ōmnĕ mălīs.

Nōn mĭhĭ rēspōndēnt vĕtĕrēs īn cārmĭnă vīrēs;

plēctră dŏlōrĕ iăcēnt, ‖ mūtă dŏlōrĕ lўrāst.

Lēsbĭdĕs aēquŏrĕaē, nūptūrăquĕ nūptăquĕ prōlēs,

Lēsbĭdĕs, Aēŏlĭā ‖ nōmĭnă dīctă lўrā,200

Lēsbĭdĕs, īnfāmēm quaē mē fēcīstĭs ămātaē,

dēsĭnĭte ād cĭthărās ‖ tūrbă vĕnīrĕ mĕă.

Ābstŭlĭt ōmnĕ Phăōn, quōd vōbīs āntĕ plăcēbāt.

Mē mĭsĕrām! dīxī ‖ quām mŏdŏ paēnĕ mĕūs.

Ēffĭcĭte ūt rĕdĕāt, vātēs quŏquĕ vēstră rĕdībīt;205

īngĕnĭō vīrēs ‖ īllĕ dăt, īllĕ răpīt.

Ēcquĭd ăgō prĕcĭbūs? pēctūsne āgrēstĕ mŏvētūr?

Ān rĭgĕt? ēt Zĕphўrī ‖ vērbă cădūcă fĕrūnt?

Quī mĕă vērbă fĕrūnt, vēllēm tŭă vēlă rĕfērrēnt.

Hōc tē, sī săpĕrēs, ‖ lēntĕ, dĕcēbăt ŏpūs.210

Sīvĕ rĕdīs, pūppīquĕ tŭaē vōtīvă părāntūr

mūnĕră, quīd lăcĕrās ‖ pēctŏră nōstră mŏrā?

Sōlvĕ rătēm. Vĕnŭs, ōrtă mărī, mărĕ praēstăt ămāntī.

Aūră dăbīt cūrsūm; ‖ tū mŏdŏ sōlvĕ rătēm.

Īpsĕ gŭbērnābīt rĕsĭdēns īn pūppĕ Cŭpīdŏ;215

īpsĕ dăbīt tĕnĕrā ‖ vēlă lĕgētquĕ mănū.

Sīvĕ iŭvāt lōngē fūgīssĕ Pĕlāsgĭdă Sāpphō,

(nēc tămĕn īnvĕnĭēs ‖ cūr ĕgŏ dīgnă fŭgī)

hōc sāltēm mĭsĕraē crūdēlĭs ĕpīstŭlă dīcāt,

ūt mĭhĭ Leūcădĭaē ‖ fātă pĕtāntŭr ăquaē.220

Ecquid, ut inspecta est studiosae littera dextrae,

protinus est oculis cognita nostra tuis?

An, nisi legisses auctoris nomina Sapphus,

hoc breve nescires unde veniret opus?

5Forsitan et quare mea sint alterna requiras

carmina, cum lyricis sim magis apta modis.

Flendus amor meus est; elegia flebile carmen;

non facit ad lacrimas barbitos ulla meas.

Uror, ut, indomitis ignem exercentibus Euris,

10fertilis accensis messibus ardet ager.

Arva Phaon celebrat diversa Typhoidos Aetnae;

me calor Aetnaeo non minor igne tenet.

Nec mihi dispositis quae iungam carmina nervis

proveniunt; vacuae carmina mentis opus.

15Nec me Pyrrhiades Methymniadesve puellae,

nec me Lesbiadum cetera turba iuvant.

Vilis Anactorie, vilis mihi candida Cydro;

non oculis grata est Atthis, ut ante, meis,

atque aliae centum quas non sine crimine amavi.

20Improbe, multarum quod fuit, unus habes.

Est in te facies, sunt apti lusibus anni.

O facies oculis insidiosa meis!

Sume fidem et pharetram, fies manifestus Apollo.

Accedant capiti cornua, Bacchus eris.

25Et Phoebus Daphnen, et Gnosida Bacchus amavit.

Nec norat lyricos illa vel illa modos.

At mihi Pegasides blandissima carmina dictant;

iam canitur toto nomen in orbe meum.

Nec plus Alcaeus, consors patriaeque lyraeque,

30laudis habet, quamuis grandius ille sonet.

Si mihi difficilis formam natura negavit,

ingenio formae damna rependo meae.

Sum brevis; at nomen quod terras impleat omnes

est mihi; mensuram nominis ipsa fero.

35Candida si non sum, placuit Cepheia Perseo

Andromede, patriae fusca colore suae.

Et variis albae iunguntur saepe columbae;

et niger a viridi turtur amatur ave.

Si, nisi quae facie poterit te digna videri,

40nulla futura tua est, nulla futura tua est.

At, mea cum legeres, etiam formosa videbar;

unam iurabas usque decere loqui.

Cantabam, memini (meminerunt omnia amantes);

oscula cantanti tu mihi rapta dabas.

45Haec quoque laudabas; omnique a parte placebam,

sed tunc praecipue, cum fit amoris opus.

Tunc te plus solito lascivia nostra iuvabat,

crebraque mobilitas, aptaque verba ioco,

et quod, ubi amborum fuerat confusa voluptas,

50plurimus in lasso corpore languor erat.

Nunc tibi Sicelides veniunt, nova praeda, puellae.

Quid mihi cum Lesbo? Sicelis esse volo,

aut vos erronem tellure remittite vestra,

Nesiades matres Nesiadesque nurus.

55Nec vos decipiant blandae mendacia linguae;

quae dicit vobis, dixerat ante mihi.

Tu quoque, quae montes celebras, Erycina, Sicanos,

(nam tua sum) vati consule, diva, tuae.

An gravis inceptum peragit Fortuna tenorem

60et manet in cursu semper acerba suo?

Sex mihi natales ierant, cum lecta parentis

ante diem lacrimas ossa bibere meas.

Arsit post frater, victus meretricis amore

mixtaque cum turpi damna pudore tulit.

65Factus inops agili peragit freta caerula remo,

quasque male amisit, nunc male quaerit opes.

Me quoque, quod monvi bene multa fideliter, odit

hoc mihi libertas, hoc pia lingua dedit,

et tamquam desint quae me sine fine fatigent,

70accumulat curas filia parva meas.

Ultima tu nostris accedis causa querelis.

Non agitur vento nostra carina suo.

Ecce iacent collo positi sine lege capilli;

nec premit articulos lucida gemma meos.

75Veste tegor vili; nullum est in crinibus aurum;

non Arabum noster dona capillus habet.

Cui colar infelix, aut cui placuisse laborem?

Ille mei cultus unicus auctor abest.

Molle meum levibusque cor est violabile telis,

80et semper causa est cur ego semper amem;

sive ita nascenti legem dixere Sorores,

nec data sunt vitae fila severa meae,

sive abeunt studia in mores artisque magistra

ingenium nobis molle Thalia facit.

85Quid mirum si me primae lanuginis aetas

abstulit, atque anni quos vir amare potest?

Hunc ne pro Cephalo raperes, Aurora, timebam,

et faceres, sed te prima rapina tenet.

Hunc si conspicias, quae conspicis omnia Phoebe,

90iussus erit somnos continuare Phaon.

Hunc Venus in coelum curru vexisset eburno;

sed videt et Marti posse placere suo.

O nec adhuc iuvenis, nec iam puer, utilis aetas,

o decus atque aevi gloria magna tui,

95huc ades, inque sinus, formose, relabere nostros;

non ut ames, oro, verum ut amare sinas.

Scribimus et lacrimis oculi rorantur obortis.

Aspice quam sit in hoc multa litura loco.

Si tam certus eras hinc ire, modestius isses

100et mihi dixisses: "Lesbi puella, vale."

Non tecum lacrimas, non oscula summa tulisti;

denique non timui quod dolitura fui.

Nil de te mecum est, nisi tantum iniuria, nec tu

admoneat quod te, pignus amantis habes.

105Non mandata dedi, neque enim mandata dedissem

ulla, nisi ut nolles immemor esse mei.

Per tibi, qui numquam longe discedat, Amorem,

perque novem iuro, numina nostra, deas,

cum mihi nescio quis "Fugiunt tua gaudia" dixit,

110nec me flere diu nec potuisse loqui.

Et lacrimae deerant oculis et lingua palato;

astrictum gelido frigore pectus erat.

Postquam se dolor invenit, nec pectora plangi

nec puduit scissis exululare comis,

115non aliter quam si nati pia mater adempti

portet ad exstructos corpus inane rogos.

Gaudet et e nostro crescit maerore Charaxus

frater et ante oculos itque reditque meos

utque pudenda mei videatur causa doloris:

120"quid dolet haec? certe filia vivit" ait.

Non veniunt in idem pudor atque amor; omne videbat

vulgus; eram lacero pectus aperta sinu.

Tu mihi cura, Phaon; te somnia nostra reducunt,

somnia formoso candidiora die.

125Illic te invenio, quamquam regionibus absis;

sed non longa satis gaudia somnus habet.

Saepe tuos nostra cervice onerare lacertos,

saepe tuae videor supposuisse meos.

Oscula cognosco, quae tu committere linguae

130aptaque consueras accipere, apta dare.

Blandior interdum, verisque simillima verba

eloquor, et vigilant sensibus ora meis.

Ulteriora pudet narrare, sed omnia fiunt,

et iuvat, et siccae non licet esse mihi.

135At cum se Titan ostendit et omnia secum,

tam cito me somnos destituisse queror.

Antra nemusque peto tamquam nemus antraque prosint;

conscia deliciis illa fuere meis.

Huc mentis inops, ut quam furialis Enyo

140attigit, in collo crine iacente, feror.

Antra vident oculi scabro pendentia topho,

quae mihi Mygdonii marmoris instar erant.

Invenio silvam, quae saepe cubilia nobis

praebuit et multa texit opaca coma.

145At non invenio dominum silvaeque meumque:

vile solum locus est; dos erat ille loci.

Agnovi pressas noti mihi caespitis herbas;

de nostro curvum pondere gramen erat.

Incubui, tetigique locum qua parte fuisti;

150grata prius lacrimas combibit herba meas;

quin etiam rami positis lugere videntur

frondibus, et nullae dulce queruntur aves.

Sola virum non ulta pie maestissima mater

concinit Ismarium Daulias ales Ityn.

155Ales Ityn, Sappho desertos cantat amores.

Hactenus ut media cetera nocte silent.

Est nitidus vitreoque magis perlucidus amni.

Fons sacer; hunc multi numen habere putant.

Quem supra ramos expandit aquatica lotos,

160una nemus. tenero caespite terra viret.

Hic ego cum lassos posuissem flebilis artus,

constitit ante oculos Naias una meos;

constitit et dixit: "Quoniam non ignibus aequis

ureris, Ambracia est terra petenda tibi.

165Phoebus ab excelso, quantum patet, aspicit aequor;

Actiacum populi Leucadiumque vocant.

Hinc se Deucalion, Pyrrhae succensus amore,

misit, et illaeso corpore pressit aquas.

Nec mora, versus amor figit lentissima Pyrrhae

170pectora; Deucalion igne levatus abit.

Hanc legem locus ille tenet. pete protinus altam

Leucada, nec saxo desilvisse time."

Ut monvit, cum voce abiit. Ego frigida surgo;

nec lacrimas oculi continuere mei.

175Ibimus, o nymphe, monstrataque saxa petemus.

Sit procul insano victus amore timor.

Quicquid erit, melius quam nunc erit. aura, subito.

Haec mea non magnum corpora pondus habent.

Tu quoque, mollis Amor, pennas suppone cadenti,

180ne sim Leucadiae mortua crimen aquae.

Inde chelyn Phoebo, communia munera, ponam,

et sub ea versus unus et alter erunt:

"Grata lyram posui tibi, Phoebe, poëtria Sappho;

convenit illa mihi, convenit illa tibi."

185Cur tamen Actiacas miseram me mittis ad oras,

cum profugum possis ipse referre pedem?

Tu mihi Leucadia potes esse salubrior unda;

et forma et meritis tu mihi Phoebus eris.

An potes, o scopulis undaque ferocior omni,

190si moriar, titulum mortis habere meae?

At quanto melius iungi mea pectora tecum,

quam poterant saxis praecipitanda dari!

Haec sunt illa, Phaon, quae tu laudare solebas,

visaque sunt totiens ingeniosa tibi.

195Nunc vellem facunda forem dolor artibus obstat

ingeniumque meis substitit omne malis.

Non mihi respondent veteres in carmina vires;

plectra dolore iacent, muta dolore lyrast.

Lesbides aequoreae, nupturaque nuptaque proles,

200Lesbides, Aeolia nomina dicta lyra,

Lesbides, infamem quae me fecistis amatae,

desinite ad citharas turba venire mea.

Abstulit omne Phaon, quod vobis ante placebat.

Me miseram! dixi quam modo paene meus.

205Efficite ut redeat, vates quoque vestra redibit;

ingenio vires ille dat, ille rapit.

Ecquid ago precibus? pectusne agreste movetur?

An riget? et Zephyri verba caduca ferunt?

Qui mea verba ferunt, vellem tua vela referrent.

210Hoc te, si saperes, lente, decebat opus.

Sive redis, puppique tuae votiva parantur

munera, quid laceras pectora nostra mora?

Solve ratem. Venus, orta mari, mare praestat amanti.

Aura dabit cursum; tu modo solve ratem.

215Ipse gubernabit residens in puppe Cupido;

ipse dabit tenera vela legetque manu.

Sive iuvat longe fugisse Pelasgida Sappho,

(nec tamen invenies cur ego digna fugi)

hoc saltem miserae crudelis epistula dicat,

220ut mihi Leucadiae fata petantur aquae.