P. OVIDII NASONIS - HEROIDES VI - HYPSIPYLE IASONI

I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI

1

Lītŏră Thēssălĭaē rĕdŭcī tĕtĭgīssĕ cărīnā

dīcĕrĭs aūrātaē ‖ vēllĕrĕ dīvĕs ŏvīs.

Grātŭlŏr īncŏlŭmī, quāntūm sĭnĭs; hōc tămĕn īpsă

dēbŭĕrām scrīptō ‖ cērtĭŏr ēssĕ tŭō.

Nām nē pāctă tĭbī praētēr mĕă rēgnă rĕdīrēs,5

cūm cŭpĕrēs, vēntōs ‖ nōn hăbŭīssĕ pŏtēs.

Quāmlĭbĕt ādvērsō sīgnētŭr ĕpīstŭlă vēntō;

Hŷpsĭpўlē mīssā ‖ dīgnă sălūtĕ fŭī.

Cūr mĭhĭ fāmă prĭōr dē tē quām līttĕră vēnīt

īssĕ săcrōs Mārtīs ‖ sūb iŭgă pāndă bŏvēs,10

sēmĭnĭbūs iāctīs sĕgĕtēs ădŏlēssĕ vĭrōrūm

īnquĕ nĕcēm dēxtrā ‖ nōn ĕgŭīssĕ tŭā,

pērvĭgĭlēm spŏlĭūm pĕcŭdīs sērvāssĕ drăcōnēm,

rāptă tămēn fōrtī ‖ vēllĕră fūlvă mănū?

Haēc ĕgŏ sī pōssēm tĭmĭdē crēdēntĭbŭs "īstă15

īpsĕ mĭhī scrīpsīt" ‖ dīcĕrĕ, quāntă fŏrēm!

Quīd quĕrŏr ōffĭcĭūm lēntī cēssāssĕ mărītī?

Ōbsĕquĭūm, mănĕō ‖ sī tŭă, grāndĕ tŭlī.

Bārbără nārrātūr vēnīssĕ vĕnēfĭcă tēcūm,

īn mĭhĭ prōmīssī ‖ pārtĕ rĕcēptă tŏrī.20

Crēdŭlă rēs ămŏr ēst. ŭtĭnām tĕmĕrārĭă dīcār

crīmĭnĭbūs fālsīs ‖ īnsĭmŭlāssĕ vĭrūm!

Nūpĕr ăb Haēmŏnĭīs hōspēs mĭhĭ Thēssălŭs ōrīs

vēnĕrăt ēt tāctūm ‖ vīx bĕnĕ līmĕn ĕrāt:

"Aēsŏnĭdēs" dīxī "quĭd ăgīt mĕŭs?" Īllĕ pŭdōrĕ25

haēsĭt ĭn ōppŏsĭtā ‖ lūmĭnă fīxŭs hŭmō.

Prōtĭnŭs ēxīlvī tŭnĭcīsque ā pēctŏrĕ rūptīs:

"vīvĭt? ăn, ēxclāmō, ‖ mē quŏquĕ fātă vŏcānt?

"Vīvĭt" ăīt tĭmĭdūs; tĭmĭdūm iūrārĕ cŏēgī;

vīx mĭhĭ tēstĕ dĕō ‖ crēdĭtă vītă tŭāst.30

Ūtque ănĭmūs rĕdĭīt, tŭă fāctă rĕquīrĕrĕ coēpī:

nārrāt aērĭpĕdēs ‖ Mārtĭs ărāssĕ bŏvēs,

vīpĕrĕōs dēntēs ĭn hŭmūm prō sēmĭnĕ iāctōs

ēt sŭbĭtō nātōs ‖ ārmă tŭlīssĕ vĭrōs,

tērrĭgĕnās pŏpŭlōs cīvīlī Mārtĕ pĕrēmptōs35

īnplēsse aētātīs ‖ fātă dĭūrnă sŭaē.

dēvīctūs sērpēns. ĭtĕrūm, sī vīvăt Ĭāsōn,

quaērĭmŭs; āltērnānt ‖ spēsquĕ tĭmōrquĕ fĭdēm.

Sīngŭlă dūm nārrāt, stŭdĭō cūrsūquĕ lŏquēndī

dētĕgĭt īngĕnĭō ‖ vūlnĕră fāctă tŭō.40

Heū! | ŭbĭ pāctă fĭdēs? ŭbĭ cōnūbiālĭă iūră

fāxquĕ sŭb ārsūrōs ‖ dīgnĭŏr īrĕ rŏgōs?

Nōn ĕgŏ sūm fūrtō tĭbĭ cōgnĭtă; prōnŭbă Iūnō

ādfŭĭt ēt sērtīs ‖ tēmpŏră vīnctŭs Hўmēn

āt mĭhĭ nēc Iūnō, nĕc Hўmēn, sēd trīstĭs Ĕrīnŷs45

praētŭlĭt īnfaūstās ‖ sānguĭnŏlēntă făcēs.

Quīd mĭhĭ cūm Mĭnўīs, quīd cūm Trītōnĭdĕ pīnū?

Quīd tĭbĭ cūm pătrĭā, ‖ nāvĭtă Tīphў, mĕā?

Non erat hic aries uillo spectabilis aureo,

nēc sĕnĭs Aēētaē ‖ rēgĭă Lēmnŏs ĕrāt.50

Cērtă fŭī prīmō (sēd mē mălă fātă trăhēbānt)

hōspĭtă fēmĭnĕā ‖ pēllĕrĕ cāstră mănū,

Lēmnĭădēsquĕ vĭrōs, nĭmĭūm quŏquĕ, vīncĕrĕ nōrūnt;

mīlĭtĕ tām fōrtī ‖ vīttă tŭēndă fŭīt.

Ūrbĕ vĭrum ūt vīdī, tēctōque ănĭmōquĕ rĕcēpī.55

Hīc tĭbĭ bīsque aēstās ‖ bīsquĕ cŭcūrrĭt hĭēmps.

Tērtĭă mēssĭs ĕrāt, cūm tū dărĕ vēlă cŏāctūs

īmplēstī lăcrĭmīs ‖ tālĭă vērbă tŭīs:

"ābstrăhŏr, Hŷpsĭpўlē, sēd (dēnt mŏdŏ fātă rĕcūrsūs!)

vīr tŭŭs hīnc ăbĕō, ‖ vīr tĭbĭ sēmpĕr ĕrō;60

quōd tămĕn ē nōbīs grăvĭdā cēlātŭr ĭn ālvō,

vīvăt, ĕt ēiūsdēm ‖ sīmŭs ŭtērquĕ părēns!"

Hāctĕnŭs ēt lăcrĭmīs īn fālsă cădēntĭbŭs ōră

cētĕră tē mĕmĭnī ‖ nōn pŏtŭīssĕ lŏquī.

Ūltĭmŭs ē sŏcĭīs sācrām cōnscēndĭs ĭn Ārgō.65

Īllă vŏlāt; vēntūs ‖ cōncăvă vēlă tĕnēt;

caērŭlă prōpūlsaē sūbdūcĭtŭr ūndă cărīnaē;

tērră tĭbī, nōbīs ‖ āspĭcĭūntŭr ăquaē.

Īn lătŭs ōmnĕ pătēns tūrrīs cīrcūmspĭcĭt ūndās;

hūc fĕrŏr ēt lăcrĭmīs ‖ ōsquĕ sĭnūsquĕ mădēnt.70

Pēr lăcrĭmās spēctō, cŭpĭdaēquĕ făvēntĭă mēntī

lōngĭŭs ādsuētō ‖ lūmĭnă nōstră vĭdēnt.

Āddĕ prĕcēs cāstās īmmīxtăquĕ vōtă tĭmōrī,

nūnc quŏquĕ tē sālvō ‖ pērsŏlŭēndă mĭhī.

Vōta ĕgŏ pērsōlvām? vōtīs Mēdēă frŭētūr!75

Cōr dŏlĕt ātque īrā ‖ mīxtŭs ăbūndăt ămōr.

Dōnă fĕrām tēmplīs, vīvūm quŏd Ĭāsŏnă pērdō?

Hōstĭă prō dāmnīs ‖ cōncĭdăt īctă mĕīs?

Nōn ĕquĭdēm sēcūră fŭī sēmpērquĕ vĕrēbār

nē pătĕr Ārgŏlĭcā ‖ sūmĕrĕt ūrbĕ nŭrūm.80

Ārgŏlĭdās tĭmŭī; nŏcŭīt mĭhĭ bārbără paēlēx.

Nōn ēxspēctātā ‖ vūlnŭs ăb hōstĕ tŭlī.

Nēc făcĭē mĕrĭtīsquĕ plăcēt, sēd cārmĭnă nōvīt

dīrăquĕ cāntātā ‖ pābŭlă fālcĕ mĕtīt.

Īllă rĕlūctāntēm cūrsū dēdūcĕrĕ Lūnām85

nītĭtŭr ēt tĕnĕbrīs ‖ ābdĕrĕ Sōlĭs ĕquōs;

īllă rĕfrēnăt ăquās ōblīquăquĕ flūmĭnă sīstīt;

īllă lŏcō sīlvās ‖ vīvăquĕ sāxă mŏvēt;

pēr tŭmŭlōs ērrāt pāssīs dīscīnctă căpīllīs

cērtăquĕ dē tĕpĭdīs ‖ cōllĭgĭt ōssă rŏgīs.90

Dēvŏvĕt ābsēntīs sĭmŭlācrăquĕ cērĕă fīgīt,

ēt mĭsĕrūm tĕnŭīs ‖ īn iĕcŭr ūrgĕt ăcūs,

ēt quaē nēscĭĕrīm mĕlĭūs. Mălĕ quaērĭtŭr hērbīs

mōrĭbŭs ēt fōrmā ‖ cōncĭlĭāndŭs ămōr.

Hānc pŏtĕs āmplēctī thălămōquĕ rĕlīctŭs ĭn ūnō95

īmpăvĭdūs sōmnō ‖ nōctĕ sĭlēntĕ frŭī?

Scīlĭcĕt ūt taūrōs, ĭtă tē iŭgă fērrĕ cŏēgīt,

quāquĕ fĕrōs ānguīs, ‖ tē quŏquĕ mūlcĕt ŏpē.

Āddĕ, quŏd ādscrībī fāctīs prŏcĕrūmquĕ tŭīsquĕ

sē făcĭt ēt tĭtŭlō ‖ cōniŭgĭs ūxŏr ŏbēst.100

Ātque ălĭquīs Pĕlĭaē dē pārtĭbŭs āctă vĕnēnīs

īmpŭtăt ēt pŏpŭlūm, ‖ quī sĭbĭ crēdăt, hăbēt:

"nōn haēc Aēsŏnĭdēs, sēd Phāsĭăs Aēētīnē

aūrĕă Phrīxēaē ‖ tērgă rĕvēllĭt ŏvīs."

Nōn prŏbăt Ālcĭmĕdē mātēr tŭă (cōnsŭlĕ mātrēm).105

Nōn pătĕr, ā gĕlĭdō ‖ cuī vĕnĭt āxĕ nŭrūs;

īllă sĭbī Tănăī Scўthĭaēquĕ pălūdĭbŭs ūdaē

quaērăt ĕt ā pătrĭā ‖ Phāsĭdĭs ūsquĕ vĭrūm!

Mōbĭlĭs Aēsŏnĭdē vērnāque īncērtĭŏr aūrā,

cūr tŭă pōllĭcĭtī ‖ pōndĕrĕ vērbă cărēnt?110

Vīr mĕŭs hīnc ĭĕrās, vīr nōn mĕŭs īndĕ rĕdīstī;

sīm rĕdŭcīs cōniūnx, ‖ sīcŭt ĕūntĭs ĕrām!

Sī tē nōbĭlĭtās gĕnĕrōsăquĕ nōmĭnă tāngūnt,

ēn, ĕgŏ Mīnōō ‖ nātă Thŏāntĕ fĕrōr.

Bācchŭs ăvūs; Bācchī cōniūnx rĕdĭmītă cŏrōnā115

praērădĭāt stēllīs ‖ sīgnă mĭnōră sŭīs.

Dōs tĭbĭ Lēmnŏs ĕrīt, tērra īngĕnĭōsă cŏlēntī;

mē quŏquĕ dōtālēs ‖ īntĕr hăbērĕ pŏtēs.

Nūnc ĕtĭām pĕpĕrī; grātāre āmbōbŭs, Ĭāsōn.

Dūlcĕ mĭhī grăvĭdaē ‖ fēcĕrăt aūctŏr ŏnūs.120

Fēlīx īn nŭmĕrō quŏquĕ sūm prōlēmquĕ gĕmēllām,

pīgnŏră Lūcīnā ‖ bīnă făvēntĕ dĕdī.

Sī quaērīs cuī sīnt sĭmĭlēs, cōgnōscĕrĭs īllīs;

fāllĕrĕ nōn nōrūnt; ‖ cētĕră pātrĭs hăbēnt,

lēgātōs quōs paēnĕ dĕdī prō mātrĕ fĕrēndōs;125

sēd tĕnŭīt coēptās ‖ saēvă nŏvērcă vĭās.

Mēdēām tĭmŭī; plūs ēst Mēdēă nŏvērcā;

Mēdēaē făcĭūnt ‖ ād scĕlŭs ōmnĕ mănūs.

Spārgĕrĕ quaē frātrīs pŏtŭīt lăcĕrātă pĕr āgrōs

cōrpŏră, pīgnŏrĭbūs ‖ pārcĕrĕt īllă mĕīs?130

Hānc, hānc, ō dēmēns Cōlchīsque āblātĕ vĕnēnīs,

dīcĕrĭs Hŷpsĭpўlēs ‖ praēpŏsŭīssĕ tŏrō!

Tūrpĭtĕr īllă vĭrūm cōgnōvĭt ădūltĕră vīrgŏ;

mē tĭbĭ tēquĕ mĭhī ‖ taēdă pŭdīcă dĕdīt.

Prōdĭdĭt īllă pătrēm; răpŭī dē caēdĕ Thŏāntă.135

Dēsĕrŭīt Cōlchōs; ‖ mē mĕă Lēmnŏs hăbēt.

Quīd rēfērt, scĕlĕrātă pĭām sī vīncĕt ĕt īpsō

crīmĭnĕ dōtāta ēst ‖ ēmĕrŭītquĕ vĭrūm?

Lēmnĭădūm făcĭnūs cūlpō, nōn mīrŏr, Ĭāsōn;

quāmlĭbĕt īnfīrmīs ‖ īpsĕ dăt ārmă dŏlōr.140

Dīc ăgĕ, sī vēntīs, ŭt ŏpōrtŭĭt, āctŭs ĭnīquīs

īntrāssēs pōrtūs ‖ tūquĕ cŏmēsquĕ mĕōs

ōbvĭăque ēxīssēm fētū cŏmĭtāntĕ gĕmēllō,

hīscĕrĕ nōnnĕ tĭbī ‖ tērră rŏgāndă fŭīt?

Quō vūltū nātōs, quō mē, scĕlĕrātĕ, vĭdērēs?145

Pērfĭdĭaē prĕtĭō ‖ quā nĕcĕ dīgnŭs ĕrās?

Īpsĕ quĭdēm pēr mē tūtūs sōspēsquĕ fŭīssēs,

nōn quĭă tū dīgnūs, ‖ sēd quĭă mītĭs ĕgō;

paēlĭcĭs īpsă mĕōs īmplēssēm sānguĭnĕ vūltūs,

quōsquĕ vĕnēfĭcĭīs ‖ ābstŭlĭt īllă sŭīs.150

Mēdēaē Mēdēă fŏrēm. quōdsī quĭd ăb āltō

iūstŭs ădēst vōtīs ‖ Iūppĭtĕr īllĕ mĕīs,

quōd gĕmĭt Hŷpsĭpўlē, lēctī quŏquĕ sūbnŭbă nōstrī

maērĕăt ēt lēgēs ‖ sēntĭăt īpsă sŭās,

ūtque ĕgŏ dēstĭtŭōr cōniūnx mātērquĕ dŭōrūm,155

ā tŏtĭdēm nātīs ‖ ōrbă sĭt āquĕ vĭrō;

nēc mălĕ pārtă dĭū tĕnĕāt pēiūsquĕ rĕlīnquāt;

ēxŭlĕt ēt tōtō ‖ quaērăt ĭn ōrbĕ fŭgām.

Quām frātrī gērmānă fŭīt mĭsĕrōquĕ părēntī

fīlĭă, tām nātīs, ‖ tām sĭt ăcērbă vĭrō;160

cūm mărĕ, cūm tērrās cōnsūmpsĕrĭt, āĕră tēmptēt:

ērrĕt ĭnōps, ēxspēs, ‖ caēdĕ crŭēntă sŭā.

Haēc ĕgŏ, cōniŭgĭō fraūdātă Thŏāntĭăs ōrō.

Vīvĭtĕ dēvōtō ‖ nūptăquĕ vīrquĕ tŏrō!

Litora Thessaliae reduci tetigisse carina

diceris auratae vellere dives ovis.

Gratulor incolumi, quantum sinis; hoc tamen ipsa

debueram scripto certior esse tuo.

5Nam ne pacta tibi praeter mea regna redires,

cum cuperes, ventos non habuisse potes.

Quamlibet adverso signetur epistula vento;

Hypsipyle missa digna salute fui.

Cur mihi fama prior de te quam littera venit

10isse sacros Martis sub iuga panda boves,

seminibus iactis segetes adolesse virorum

inque necem dextra non eguisse tua,

pervigilem spolium pecudis servasse draconem,

rapta tamen forti vellera fulva manu?

15Haec ego si possem timide credentibus "ista

ipse mihi scripsit" dicere, quanta forem!

Quid queror officium lenti cessasse mariti?

Obsequium, maneo si tua, grande tuli.

Barbara narratur venisse venefica tecum,

20in mihi promissi parte recepta tori.

Credula res amor est. utinam temeraria dicar

criminibus falsis insimulasse virum!

Nuper ab Haemoniis hospes mihi Thessalus oris

venerat et tactum vix bene limen erat:

25"Aesonides" dixi "quid agit meus?" Ille pudore

haesit in opposita lumina fixus humo.

Protinus exilvi tunicisque a pectore ruptis:

"vivit? an, exclamo, me quoque fata vocant?

"Vivit" ait timidus; timidum iurare coëgi;

30vix mihi teste deo credita vita tuast.

Utque animus rediit, tua facta requirere coepi:

narrat aeripedes Martis arasse boves,

vipereos dentes in humum pro semine iactos

et subito natos arma tulisse viros,

35terrigenas populos civili Marte peremptos

inplesse aetatis fata diurna suae.

devictus serpens. iterum, si vivat Iason,

quaerimus; alternant spesque timorque fidem.

Singula dum narrat, studio cursuque loquendi

40detegit ingenio vulnera facta tuo.

Heu! | ubi pacta fides? ubi conubialia iura

faxque sub arsuros dignior ire rogos?

Non ego sum furto tibi cognita; pronuba Iuno

adfuit et sertis tempora vinctus Hymen

45at mihi nec Iuno, nec Hymen, sed tristis Erinys

praetulit infaustas sanguinolenta faces.

Quid mihi cum Minyis, quid cum Tritonide pinu?

Quid tibi cum patria, navita Tiphy, mea?

Non erat hic aries villo spectabilis aureo,

50nec senis Aeetae regia Lemnos erat.

Certa fui primo (sed me mala fata trahebant)

hospita feminea pellere castra manu,

Lemniadesque viros, nimium quoque, vincere norunt;

milite tam forti vitta tuenda fuit.

55Urbe virum ut vidi, tectoque animoque recepi.

Hic tibi bisque aestas bisque cucurrit hiemps.

Tertia messis erat, cum tu dare vela coactus

implesti lacrimis talia verba tuis:

"abstrahor, Hypsipyle, sed (dent modo fata recursus!)

60vir tuus hinc abeo, vir tibi semper ero;

quod tamen e nobis gravida celatur in alvo,

vivat, et eiusdem simus uterque parens!"

Hactenus et lacrimis in falsa cadentibus ora

cetera te memini non potuisse loqui.

65Ultimus e sociis sacram conscendis in Argo.

Illa volat; ventus concava vela tenet;

caerula propulsae subducitur unda carinae;

terra tibi, nobis aspiciuntur aquae.

In latus omne patens turris circumspicit undas;

70huc feror et lacrimis osque sinusque madent.

Per lacrimas specto, cupidaeque faventia menti

longius adsueto lumina nostra vident.

Adde preces castas immixtaque vota timori,

nunc quoque te salvo persolvenda mihi.

75Vota ego persolvam? votis Medea fruetur!

Cor dolet atque ira mixtus abundat amor.

Dona feram templis, vivum quod Iasona perdo?

Hostia pro damnis concidat icta meis?

Non equidem secura fui semperque verebar

80ne pater Argolica sumeret urbe nurum.

Argolidas timui; nocuit mihi barbara paelex.

Non exspectata vulnus ab hoste tuli.

Nec facie meritisque placet, sed carmina novit

diraque cantata pabula falce metit.

85Illa reluctantem cursu deducere Lunam

nititur et tenebris abdere Solis equos;

illa refrenat aquas obliquaque flumina sistit;

illa loco silvas vivaque saxa movet;

per tumulos errat passis discincta capillis

90certaque de tepidis colligit ossa rogis.

Devovet absentis simulacraque cerea figit,

et miserum tenuis in iecur urget acus,

et quae nescierim melius. Male quaeritur herbis

moribus et forma conciliandus amor.

95Hanc potes amplecti thalamoque relictus in uno

impavidus somno nocte silente frui?

Scilicet ut tauros, ita te iuga ferre coëgit,

quaque feros anguis, te quoque mulcet ope.

Adde, quod adscribi factis procerumque tuisque

100se facit et titulo coniugis uxor obest.

Atque aliquis Peliae de partibus acta venenis

imputat et populum, qui sibi credat, habet:

"non haec Aesonides, sed Phasias Aeetine

aurea Phrixeae terga revellit ovis."

105Non probat Alcimede mater tua (consule matrem).

Non pater, a gelido cui venit axe nurus;

illa sibi Tanai Scythiaeque paludibus udae

quaerat et a patria Phasidis usque virum!

Mobilis Aesonide vernaque incertior aura,

110cur tua polliciti pondere verba carent?

Vir meus hinc ieras, vir non meus inde redisti;

sim reducis coniunx, sicut euntis eram!

Si te nobilitas generosaque nomina tangunt,

en, ego Minoo nata Thoante feror.

115Bacchus avus; Bacchi coniunx redimita corona

praeradiat stellis signa minora suis.

Dos tibi Lemnos erit, terra ingeniosa colenti;

me quoque dotales inter habere potes.

Nunc etiam peperi; gratare ambobus, Iason.

120Dulce mihi gravidae fecerat auctor onus.

Felix in numero quoque sum prolemque gemellam,

pignora Lucina bina favente dedi.

Si quaeris cui sint similes, cognosceris illis;

fallere non norunt; cetera patris habent,

125legatos quos paene dedi pro matre ferendos;

sed tenuit coeptas saeva noverca vias.

Medeam timui; plus est Medea noverca;

Medeae faciunt ad scelus omne manus.

Spargere quae fratris potuit lacerata per agros

130corpora, pignoribus parceret illa meis?

Hanc, hanc, o demens Colchisque ablate venenis,

diceris Hypsipyles praeposuisse toro!

Turpiter illa virum cognovit adultera virgo;

me tibi teque mihi taeda pudica dedit.

135Prodidit illa patrem; rapui de caede Thoanta.

Deservit Colchos; me mea Lemnos habet.

Quid refert, scelerata piam si vincet et ipso

crimine dotata est emeruitque virum?

Lemniadum facinus culpo, non miror, Iason;

140quamlibet infirmis ipse dat arma dolor.

Dic age, si ventis, ut oportuit, actus iniquis

intrasses portus tuque comesque meos

obviaque exissem fetu comitante gemello,

hiscere nonne tibi terra roganda fuit?

145Quo vultu natos, quo me, scelerate, videres?

Perfidiae pretio qua nece dignus eras?

Ipse quidem per me tutus sospesque fuisses,

non quia tu dignus, sed quia mitis ego;

paelicis ipsa meos implessem sanguine vultus,

150quosque veneficiis abstulit illa suis.

Medeae Medea forem. quodsi quid ab alto

iustus adest votis Iuppiter ille meis,

quod gemit Hypsipyle, lecti quoque subnuba nostri

maereat et leges sentiat ipsa suas,

155utque ego destituor coniunx materque duorum,

a totidem natis orba sit aque viro;

nec male parta diu teneat peiusque relinquat;

exulet et toto quaerat in orbe fugam.

Quam fratri germana fuit miseroque parenti

160filia, tam natis, tam sit acerba viro;

cum mare, cum terras consumpserit, aëra temptet:

erret inops, exspes, caede cruenta sua.

Haec ego, coniugio fraudata Thoantias oro.

Vivite devoto nuptaque virque toro!