Āt tĭbĭ Cōlchōrūm, mĕmĭnī, rēgīnă văcāvī,
ārs mĕă cūm pĕtĕrēs ‖ ūt tĭbĭ fērrĕt ŏpēm.
Tūnc, quaē dīspēnsānt mōrtālĭă fātă, sŏrōrēs
dēbŭĕrānt fūsōs ‖ ēvŏlŭīssĕ mĕōs.
Tūm pŏtŭī Mēdēă mŏrī bĕnĕ. Quīdquĭd ăb īllō5
prōdūxī vītām ‖ tēmpŏrĕ, poēnă fŭīt.
Eī mĭhĭ! Cūr ūmquām iŭvĕnālĭbŭs āctă lăcērtīs
Phrīxēām pĕtĭīt ‖ Pēlĭăs ārbŏr ŏvēm?
Cūr ūmquām Cōlchī Māgnētĭdă vīdĭmŭs Ārgōn
tūrbăquĕ Phāsĭăcām ‖ Grāiă bĭbīstĭs ăquām?10
Cūr mĭhĭ plūs aēquō flāvī plăcŭērĕ căpīllī
ēt dĕcŏr ēt līnguaē ‖ grātĭă fīctă tŭaē?
Aūt, sĕmĕl īn nōstrās quŏnĭām nŏvă pūppĭs hărēnās
vēnĕrăt aūdācīs ‖ āttŭlĕrātquĕ vĭrōs,
īssĕt ănhēlātōs nōn praēmĕdĭcātŭs ĭn īgnēs15
īmmĕmŏr Aēsŏnĭdēs ‖ ōrăque ădūstă bŏūm;
sēmĭnă iēcīssēt, tŏtĭdēm quōt sēvĕrăt hōstēs,
ūt cădĕrēt cūltū ‖ cūltŏr ăb īpsĕ sŭō.
Quāntūm pērfĭdĭaē tēcūm, scĕlĕrātĕ, pĕrīssēt!
Dēmptă fŏrēnt căpĭtī ‖ quām mălă mūltă mĕō!20
Ēst ălĭqua īngrātō mĕrĭtum ēxprōbrārĕ vŏlūptās;
hāc frŭăr, haēc dē tē ‖ gaūdĭă sōlă fĕrām.
Iūssŭs ĭnēxpērtām Cōlchōs ādvērtĕrĕ pūppīm
īntrāstī pătrĭaē ‖ rēgnă bĕātă mĕaē.
Hōc īllīc Mēdēă fŭī nŏvă nūptă quŏd hīc ēst;25
quām pătĕr ēst īllī, ‖ tām mĭhĭ dīvĕs ĕrāt;
hīc Ĕphўrēn bĭmărēm, Scўthĭā tĕnŭs īllĕ nĭvōsā
ōmnĕ tĕnēt, Pōntī ‖ quā plăgă laēvă iăcēt.
Āccĭpĭt hōspĭtĭō iŭvĕnēs Aēētă Pĕlāsgōs,
ēt prĕmĭtīs pīctōs, ‖ cōrpŏră Grāiă, tŏrōs.30
Tūnc ĕgŏ tē vīdī; tūnc coēpī scīrĕ quĭs ēssēs;
īllă fŭīt mēntīs ‖ prīmă rŭīnă mĕaē.
Ēt vīdi ēt pĕrĭī nēc nōtīs īgnĭbŭs ārsī,
ārdĕt ŭt ād māgnōs ‖ pīnĕă taēdă dĕōs.
Ēt fōrmōsŭs ĕrās ēt mē mĕă fātă trăhēbānt;35
ābstŭlĕrānt ŏcŭlī ‖ lūmĭnă nōstră tŭī.
Pērfĭdĕ, sēnsīstī. Quĭs ĕnīm bĕnĕ cēlăt ămōrēm?
Ēmĭnĕt īndĭcĭō ‖ prōdĭtă flāmmă sŭō.
Dīcĭtŭr īntĕrĕā tĭbĭ lēx, ūt dūră fĕrōrūm
īnsŏlĭtō prĕmĕrēs ‖ vōmĕrĕ cōllă bŏūm.40
Mārtĭs ĕrānt taūrī plūs quām pēr cōrnŭă saēvī,
quōrūm tērrĭbĭlīs ‖ spīrĭtŭs īgnĭs ĕrāt,
aērĕ pĕdēs sŏlĭdī praētēntăquĕ nārĭbŭs aēră,
nīgră pĕr āfflātūs ‖ haēc quŏquĕ fāctă sŭōs;
sēmĭnă praētĕrĕā pŏpŭlōs gĕnĭtūră iŭbērīs45
spārgĕrĕ dēvōtā ‖ lātă pĕr ārvă mănū,
quī pĕtĕrēnt nātīs sēcūm tŭă cōrpŏră tēlīs;
īlla ēst āgrĭcŏlaē ‖ mēssĭs ĭnīquă sŭō;
lūmĭnă cūstōdīs sūccūmbĕrĕ nēscĭă sōmnō
ūltĭmŭs ēst ălĭquā ‖ dēcĭpĕre ārtĕ lăbōr.50
Dīxĕrăt Aēētēs; maēstī cōnsūrgĭtĭs ōmnēs,
mēnsăquĕ pūrpŭrĕōs ‖ dēsĕrĭt āltă tŏrōs.
Quām tĭbĭ tūnc lōngē rēgnūm dōtālĕ Crĕūsaē
ēt sŏcĕr ēt māgnī ‖ nātă Crĕōntĭs ĕrāt?
Trīstĭs ăbīs; ŏcŭlīs ăbĕūntēm prōsĕquŏr ūdīs,55
ēt dīxīt tĕnŭī ‖ mūrmŭrĕ līnguă "vălē."
Ūt pŏsĭtūm tĕtĭgī thălămō mălĕ saūcĭă lēctūm,
ācta ēst pēr lăcrĭmās ‖ nōx mĭhĭ, quāntă fŭīt;
ānte ŏcŭlōs taūrīquĕ mĕōs sĕgĕtēsquĕ nĕfāndaē,
āntĕ mĕōs ŏcŭlōs ‖ pērvĭgĭl ānguĭs ĕrāt.60
Hīnc ămŏr, hīnc tĭmŏr ēst; īpsūm tĭmŏr aūgĕt ămōrēm.
Māne ĕrăt ēt thălămō ‖ cāră rĕcēptă sŏrōr
dīsiēctāmquĕ cŏmās āvērsăque ĭn ōră iăcēntēm
īnvĕnĭt ēt lăcrĭmīs ‖ ōmnĭă plēnă mĕīs.
Ōrăt ŏpēm Mĭnўīs. Pĕtĭt āltĕra, ĕt āltĕra hăbēbāt:65
Aēsŏnĭō iŭvĕnī, ‖ quōd rŏgăt īllă, dămūs.
Ēst nĕmŭs ēt pĭcĕīs ēt frōndĭbŭs īlĭcĭs ātrūm;
vīx īllūc rădĭīs ‖ sōlĭs ădīrĕ lĭcēt.
Sūnt ĭn ĕō (fŭĕrānt cērtē) dēlūbră Dĭānaē;
aūrĕă bārbărĭcā ‖ stāt dĕă fāctă mănū.70
Nōscĭs ăn ēxcĭdĕrūnt mēcūm lŏcă? Vēnĭmŭs īllūc;
ōrsŭs ĕs īnfīdō ‖ sīc prĭŏr ōrĕ lŏquī:
"Iūs tĭbi ĕt ārbĭtrĭūm nōstraē fōrtūnă sălūtīs
trādĭdĭt īnquĕ tŭa ēst ‖ vītăquĕ mōrsquĕ mănū.
Pērdĕrĕ pōssĕ săt ēst, sīquēm iŭvĕt īstă pŏtēstās:75
sēd tĭbĭ sērvātūs ‖ glōrĭă māiŏr ĕrō.
Pēr mălă nōstră prĕcōr, quōrūm pŏtĕs ēssĕ lĕvāmēn,
pēr gĕnŭs ēt nūmēn ‖ cūnctă vĭdēntĭs ăvī,
pēr trĭplĭcīs vūltūs ārcānăquĕ sācră Dĭānaē
ēt sī fōrte aēquōs ‖ gēns hăbĕt īstă dĕōs,80
ō vīrgō, mĭsĕrērĕ mĕī, mĭsĕrērĕ mĕōrūm;
ēffĭcĕ mē mĕrĭtīs ‖ tēmpŭs ĭn ōmnĕ tŭūm.
Quōdsī fōrtĕ vĭrūm nōn dēdīgnārĕ Pĕlāsgūm
(sēd mĭhĭ tām făcĭlēs ‖ ūndĕ mĕōsquĕ dĕōs?),
spīrĭtŭs āntĕ mĕūs tĕnŭēs vānēscĕt ĭn aūrās85
quām thălămō nĭsĭ tū ‖ nūptă sĭt ūllă mĕō.
Cōnscĭă sīt Iūnō sācrīs praēfēctă mărītīs
ēt dĕă, mārmŏrĕā ‖ cūiŭs ĭn aēdĕ sŭmūs."
Haēc ănĭmum ēt quŏtă pārs haēc sūnt? mōvērĕ pŭēllaē
sīmplĭcĭs ēt dēxtraē ‖ dēxtĕră iūnctă mĕaē.90
Vīdi ĕtĭām lăcrĭmās ăn ĕt ārs ēst fraūdĭs ĭn īllīs?;
sīc cĭtŏ cūm vērbīs ‖ cāptă pŭēllă tŭīs.
Iūngĭs ĕt aērĭpĕdēs ĭnădūstō cōrpŏrĕ taūrōs
ēt sŏlĭdām iūssō ‖ vōmĕrĕ fīndĭs hŭmūm.
Ārvă vĕnēnātīs prō sēmĭnĕ dēntĭbŭs īmplēs;95
nāscĭtŭr ēt glădĭōs ‖ scūtăquĕ mīlĕs hăbēt;
īpsa ĕgŏ, quaē dĕdĕrām mĕdĭcāmĭnă, pāllĭdă sēdī,
cūm vīdī sŭbĭtōs ‖ ārmă tĕnērĕ vĭrōs,
dōnēc tērrĭgĕnaē, făcĭnūs mīrābĭlĕ, frātrēs
īntēr sē strīctās ‖ cōnsĕrŭērĕ mănūs.100
Īnsŏpŏr ēccĕ drăcō squāmīs crĕpĭtāntĭbŭs hōrrēns
sībĭlăt ēt tōrtō ‖ pēctŏrĕ vērrĭt hŭmūm.
Dōtĭs ŏpēs ŭbi ĕrānt? ŭbi ĕrāt tĭbĭ rēgĭă cōniūnx
quīquĕ mărīs gĕmĭnī ‖ dīstĭnĕt Īsthmŏs ăquās?
Īlla ĕgŏ, quaē tĭbĭ sūm nūnc dēnĭquĕ bārbără fāctă,105
nūnc tĭbĭ sūm paūpēr, ‖ nūnc tĭbĭ vīsă nŏcēns,
flāmmĕă sūbdūxī mĕdĭcātō lūmĭnă sōmnō
ēt tĭbĭ, quaē răpĕrēs, ‖ vēllĕră tūtă dĕdī.
Prōdĭtŭs ēst gĕnĭtōr, rēgnūm pătrĭāmquĕ rĕlīquī;
ōptĭmă cūm cārā ‖ mātrĕ rĕlīctă sŏrōr;110
vīrgĭnĭtās fācta ēst pĕrĕgrīnī praēdă lătrōnīs;
mūnŭs ĭn ēxsĭlĭō ‖ quōdlĭbĕt ēssĕ tŭlī.
Āt nōn tē fŭgĭēns sĭnĕ mē, gērmānĕ, rĕlīquī;
dēfĭcĭt hōc ūnō ‖ līttĕră nōstră lŏcō;
quōd făcĕre aūsă mĕa ēst, nōn aūdēt scrībĕrĕ dēxtră;115
sīc ĕgŏ, sēd tēcūm, ‖ dīlăcĕrāndă fŭī.
Nēc tămĕn ēxtĭmŭī (quĭd ĕnīm pōst īllă tĭmērēm?)
crēdĕrĕ mē pĕlăgō, ‖ fēmĭnă iāmquĕ nŏcēns.
Nūmĕn ŭbi ēst? Ŭbĭ dī? Mĕrĭtās sŭbĕāmŭs ĭn āltō
tū fraūdīs poēnās, ‖ crēdŭlĭtātĭs ĕgō.120
Cōmplēxōs ŭtĭnām Sŷmplēgădĕs ēlīsīssēnt
nōstrăque ădhaērērēnt ‖ ōssĭbŭs ōssă tŭīs,
aūt nōs Scŷllă răpāx cănĭbūs mīsīssĕt ĕdēndōs
(dēbŭĭt īngrātīs ‖ Scŷllă nŏcērĕ vĭrīs),
quaēquĕ vŏmīt tŏtĭdēm flūctūs tŏtĭdēmquĕ rĕsōrbēt,125
nōs quŏquĕ Trīnăcrĭaē ‖ sūppŏsŭīssĕt ăquaē!
Sōspĕs ăd Haēmŏnĭās vīctōrquĕ rĕvērtĕrĭs ūrbēs;
pōnĭtŭr ād pătrĭōs ‖ aūrĕă lānă dĕōs.
Quīd rĕfĕrām Pēllaē nātās pĭĕtātĕ nŏcēntēs
caēsăquĕ vīrgĭnĕā ‖ mēmbră pătērnă mănū?130
Ūt cūlpēnt ălĭī, tĭbĭ mē laūdārĕ nĕcēssēst,
prō quō sūm tŏtĭēns ‖ ēssĕ cŏāctă nŏcēns.
Aūsŭs ĕs (ō! iūstō dēsūnt sŭă vērbă dŏlōrī),
aūsŭs ĕs "Aēsŏnĭā" ‖ dīcĕrĕ "cēdĕ dŏmō."
Iūssă dŏmō cēssī nātīs cŏmĭtātă dŭōbūs135
ēt, quī mē sĕquĭtūr ‖ sēmpĕr, ămōrĕ tŭī.
Ūt sŭbĭtō nōstrās Hŷmēn cāntātŭs ăd aūrēs
vēnĭt ĕt āccēnsō ‖ lāmpădĕs īgnĕ mĭcānt
tībĭăque ēffūndīt sŏcĭālĭă cārmĭnă vōbīs,
eī mĭhĭ fūnĕrĕā ‖ flēbĭlĭōră tŭbā,140
pērtĭmŭī nĕc ădhūc tāntūm scĕlŭs ēssĕ pŭtābām;
sēd tămĕn īn tōtō ‖ pēctŏrĕ frīgŭs ĕrāt.
Tūrbă rŭūnt ĕt "Hўmēn" clāmānt "Hўmĕnaēĕ" frĕquēntēr;
quō prŏpĭōr vōx haēc, ‖ hōc mĭhĭ pēiŭs ĕrāt.
Dīvērsī flēbānt sērvī lăcrĭmāsquĕ tĕgēbānt145
(quīs vēllēt tāntī ‖ nūntĭŭs ēssĕ mălī?);
mē quŏquĕ, quīdquĭd ĕrāt, pŏtĭūs nēscīrĕ iŭvābāt,
sēd tāmquām scīrēm, ‖ mēns mĕă trīstĭs ĕrāt,
cūm mĭnŏr ē pŭĕrīs cāsū stŭdĭōvĕ vĭdēndī
āstĭtĭt ād gĕmĭnaē ‖ līmĭnă prīmă fŏrīs:150
"hūc mĭhĭ, mātĕr, ădī! pōmpām pătĕr, īnquĭt, Ĭāsōn
dūcĭt ĕt ādiūnctōs ‖ aūrĕŭs ūrgĕt ĕquōs."
Prōtĭnŭs ābscīssā plānxī mĕă pēctŏră vēstĕ
tūtă nĕc ā dĭgĭtīs ‖ ōră fŭērĕ mĕīs.
Īre ănĭmūs mĕdĭaē suādēbăt ĭn āgmĭnă tūrbaē155
sērtăquĕ cōmpŏsĭtīs ‖ dēmĕrĕ rāptă cŏmīs;
vīx mē cōntĭnŭī quīn sīc lănĭātă căpīllōs
clāmārēm "mĕŭs ēst" ‖ īnĭcĕrēmquĕ mănūs.
Laēsĕ pătēr, gaūdē; Cōlchī gaūdētĕ rĕlīctī;
īnfĕrĭās ūmbraē ‖ frātrĭs hăbētĕ mĕī;160
dēsĕrŏr āmīssīs rēgnō pătrĭāquĕ dŏmōquĕ
cōniŭgĕ, quī nōbīs ‖ ōmnĭă sōlŭs ĕrāt.
Sērpēntīs ĭgĭtūr pŏtŭī taūrōsquĕ fŭrēntēs,
ūnūm nōn pŏtŭī ‖ pērdŏmŭīssĕ, vĭrūm;
quaēquĕ fĕrōs pĕpŭlī dōctīs mĕdĭcātĭbŭs īgnēs,165
nōn vălĕō flāmmās ‖ ēffŭgĕre īpsă mĕās.
Īpsī mē cāntūs hērbaēque ārtēsquĕ rĕlīnquūnt;
nīl dĕă, nīl Hĕcătēs ‖ sācră pŏtēntĭs ăgūnt.
Nōn mĭhĭ grātă dĭēs; nōctēs vĭgĭlāntŭr ămāraē,
ēt tĕnĕr ā mĭsĕrō ‖ pēctŏrĕ sōmnŭs ăbīt;170
quaē mē nōn pōssūm, pŏtŭī sōpīrĕ drăcōnēm;
ūtĭlĭōr cūiūs ‖ quām mĭhĭ cūră mĕāst.
Quōs ĕgŏ sērvāvī, paēlēx āmplēctĭtŭr ārtūs
ēt nōstrī frūctūs ‖ īllă lăbōrĭs hăbēt.
Fōrsĭtăn ēt, stūltaē dūm tē iāctārĕ mărītaē175
quaērĭs ĕt īnfēstīs ‖ aūrĭbŭs āptă lŏquī,
īn făcĭēm mōrēsquĕ mĕōs nŏvă crīmĭnă fīngās.
Rīdĕăt ēt vĭtĭīs ‖ laētă sĭt īllă mĕīs;
rīdĕăt ēt Tўrĭō iăcĕāt sūblīmĭs ĭn ōstrō.
Flēbĭt ĕt ārdōrēs ‖ vīncĕt ădūstă mĕōs.180
Dūm fērrūm flāmmaēque ădĕrūnt sūcūsquĕ vĕnēnī,
hōstīs Mēdēaē ‖ nūllŭs ĭnūltŭs ĕrīt.
Quōdsī fōrtĕ prĕcēs praēcōrdĭă fērrĕă tāngūnt,
nūnc ănĭmīs aūdī ‖ vērbă mĭnōră mĕīs.
Tām tĭbĭ sūm sūpplēx quām tū mĭhĭ saēpĕ fŭīstī,185
nēc mŏrŏr āntĕ tŭōs ‖ prōcŭbŭīssĕ pĕdēs.
Sī tĭbĭ sūm vīlīs, cōmmūnīs rēspĭcĕ nātōs:
saēvĭĕt īn pārtūs ‖ dīră nŏvērcă mĕōs.
Ēt nĭmĭūm sĭmĭlēs tĭbĭ sūnt ĕt ĭmāgĭnĕ tāngōr
ēt quŏtĭēns vĭdĕō ‖ lūmĭnă nōstră mădēnt.190
Pēr sŭpĕrōs ōrō, pĕr ăvītaē lūmĭnă flāmmaē,
pēr mĕrĭtum ēt nātōs, ‖ pīgnŏră nōstră, dŭōs,
rēddĕ tŏrūm, prō quō tōt rēs īnsānă rĕlīquī.
Āddĕ fĭdēm dīctīs ‖ aūxĭlĭūmquĕ rĕfēr.
Nōn ĕgŏ te īmplōrō cōntrā taūrōsquĕ vĭrōsquĕ,195
ūtquĕ tŭā sērpēns ‖ vīctă quĭēscăt ŏpĕ.
Tē pĕtŏ, quēm mĕrŭī, quēm nōbīs īpsĕ dĕdīstī,
cūm quō sūm părĭtēr ‖ fāctă părēntĕ părēns.
Dōs ŭbĭ sīt, quaērīs? cāmpō nŭmĕrāvĭmŭs īllō
quī tĭbĭ lātūrō ‖ vēllŭs ărāndŭs ĕrāt;200
ārdŭŭs īlle ărĭēs vīllō spēctābĭlĭs aūrō
dōs mĕă, quām, dīcām ‖ sī tĭbĭ "rēddĕ", nĕgēs.
Dōs mĕă tū sōspēs, dōs ēst mĕă Grāiă iŭvēntūs.
Ī nūnc, Sīsўphĭās, ‖ īmprŏbĕ, cōnfĕr ŏpēs.
Quōd vīvīs, quŏd hăbēs nūptām sŏcĕrūmquĕ pŏtēntīs,205
hōc īpsum, īngrātūs ‖ quōd pŏtĕs ēssĕ, mĕum ēst.
Quōs ĕquĭdem āctūtūm... Sēd quīd praēdīcĕrĕ poēnām
āttĭnĕt? īngēntīs ‖ pārtŭrĭt īră mĭnās.
Quō fĕrĕt īră, sĕquār. fāctī fōrtāssĕ pĭgēbīt;
ēt pĭgĕt īnfīdō ‖ cōnsŭlŭīssĕ vĭrō.210
Vīdĕrĭt īstă dĕūs, quī nūnc mĕă pēctŏră vērsāt.
Nēscĭŏ quīd cērtē ‖ mēns mĕă māiŭs ăgīt.
At tibi Colchorum, memini, regina vacavi,
ars mea cum peteres ut tibi ferret opem.
Tunc, quae dispensant mortalia fata, sorores
debuerant fusos evolvisse meos.
5Tum potui Medea mori bene. Quidquid ab illo
produxi vitam tempore, poena fuit.
Ei mihi! Cur umquam iuvenalibus acta lacertis
Phrixeam petiit Pelias arbor ovem?
Cur umquam Colchi Magnetida vidimus Argon
10turbaque Phasiacam Graia bibistis aquam?
Cur mihi plus aequo flavi placuere capilli
et decor et linguae gratia ficta tuae?
Aut, semel in nostras quoniam nova puppis harenas
venerat audacis attuleratque viros,
15isset anhelatos non praemedicatus in ignes
immemor Aesonides oraque adusta boum;
semina iecisset, totidem quot severat hostes,
ut caderet cultu cultor ab ipse suo.
Quantum perfidiae tecum, scelerate, perisset!
20Dempta forent capiti quam mala multa meo!
Est aliqua ingrato meritum exprobrare voluptas;
hac fruar, haec de te gaudia sola feram.
Iussus inexpertam Colchos advertere puppim
intrasti patriae regna beata meae.
25Hoc illic Medea fui nova nupta quod hic est;
quam pater est illi, tam mihi dives erat;
hic Ephyren bimarem, Scythia tenus ille nivosa
omne tenet, Ponti qua plaga laeva iacet.
Accipit hospitio iuvenes Aeeta Pelasgos,
30et premitis pictos, corpora Graia, toros.
Tunc ego te vidi; tunc coepi scire quis esses;
illa fuit mentis prima ruina meae.
Et vidi et perii nec notis ignibus arsi,
ardet ut ad magnos pinea taeda deos.
35Et formosus eras et me mea fata trahebant;
abstulerant oculi lumina nostra tui.
Perfide, sensisti. Quis enim bene celat amorem?
Eminet indicio prodita flamma suo.
Dicitur interea tibi lex, ut dura ferorum
40insolito premeres vomere colla boum.
Martis erant tauri plus quam per cornua saevi,
quorum terribilis spiritus ignis erat,
aere pedes solidi praetentaque naribus aera,
nigra per afflatus haec quoque facta suos;
45semina praeterea populos genitura iuberis
spargere devota lata per arva manu,
qui peterent natis secum tua corpora telis;
illa est agricolae messis iniqua suo;
lumina custodis succumbere nescia somno
50ultimus est aliqua decipere arte labor.
Dixerat Aeetes; maesti consurgitis omnes,
mensaque purpureos deserit alta toros.
Quam tibi tunc longe regnum dotale Creusae
et socer et magni nata Creontis erat?
55Tristis abis; oculis abeuntem prosequor udis,
et dixit tenui murmure lingua "vale."
Ut positum tetigi thalamo male saucia lectum,
acta est per lacrimas nox mihi, quanta fuit;
ante oculos taurique meos segetesque nefandae,
60ante meos oculos pervigil anguis erat.
Hinc amor, hinc timor est; ipsum timor auget amorem.
Mane erat et thalamo cara recepta soror
disiectamque comas aversaque in ora iacentem
invenit et lacrimis omnia plena meis.
65Orat opem Minyis. Petit altera, et altera habebat:
Aesonio iuveni, quod rogat illa, damus.
Est nemus et piceis et frondibus ilicis atrum;
vix illuc radiis solis adire licet.
Sunt in eo (fuerant certe) delubra Dianae;
70aurea barbarica stat dea facta manu.
Noscis an exciderunt mecum loca? Venimus illuc;
orsus es infido sic prior ore loqui:
"Ius tibi et arbitrium nostrae fortuna salutis
tradidit inque tua est vitaque morsque manu.
75Perdere posse sat est, siquem iuvet ista potestas:
sed tibi servatus gloria maior ero.
Per mala nostra precor, quorum potes esse levamen,
per genus et numen cuncta videntis avi,
per triplicis vultus arcanaque sacra Dianae
80et si forte aequos gens habet ista deos,
o virgo, miserere mei, miserere meorum;
effice me meritis tempus in omne tuum.
Quodsi forte virum non dedignare Pelasgum
(sed mihi tam faciles unde meosque deos?),
85spiritus ante meus tenues vanescet in auras
quam thalamo nisi tu nupta sit ulla meo.
Conscia sit Iuno sacris praefecta maritis
et dea, marmorea cuius in aede sumus."
Haec animum (et quota pars haec sunt?) movere puellae
90simplicis et dextrae dextera iuncta meae.
Vidi etiam lacrimas (an et ars est fraudis in illis?);
sic cito cum verbis capta puella tuis.
Iungis et aeripedes inadusto corpore tauros
et solidam iusso vomere findis humum.
95Arva venenatis pro semine dentibus imples;
nascitur et gladios scutaque miles habet;
ipsa ego, quae dederam medicamina, pallida sedi,
cum vidi subitos arma tenere viros,
donec terrigenae, facinus mirabile, fratres
100inter se strictas conservere manus.
Insopor ecce draco squamis crepitantibus horrens
sibilat et torto pectore verrit humum.
Dotis opes ubi erant? ubi erat tibi regia coniunx
quique maris gemini distinet Isthmos aquas?
105Illa ego, quae tibi sum nunc denique barbara facta,
nunc tibi sum pauper, nunc tibi visa nocens,
flammea subduxi medicato lumina somno
et tibi, quae raperes, vellera tuta dedi.
Proditus est genitor, regnum patriamque reliqui;
110optima cum cara matre relicta soror;
virginitas facta est peregrini praeda latronis;
munus in exsilio quodlibet esse tuli.
At non te fugiens sine me, germane, reliqui;
deficit hoc uno littera nostra loco;
115quod facere ausa mea est, non audet scribere dextra;
sic ego, sed tecum, dilaceranda fui.
Nec tamen extimui (quid enim post illa timerem?)
credere me pelago, femina iamque nocens.
Numen ubi est? Ubi di? Meritas subeamus in alto
120tu fraudis poenas, credulitatis ego.
Complexos utinam Symplegades elisissent
nostraque adhaererent ossibus ossa tuis,
aut nos Scylla rapax canibus misisset edendos
(debuit ingratis Scylla nocere viris),
125quaeque vomit totidem fluctus totidemque resorbet,
nos quoque Trinacriae supposuisset aquae!
Sospes ad Haemonias victorque reverteris urbes;
ponitur ad patrios aurea lana deos.
Quid referam Pellae natas pietate nocentes
130caesaque virginea membra paterna manu?
Ut culpent alii, tibi me laudare necessest,
pro quo sum totiens esse coacta nocens.
Ausus es (o! iusto desunt sua verba dolori),
ausus es "Aesonia" dicere "cede domo."
135Iussa domo cessi natis comitata duobus
et, qui me sequitur semper, amore tui.
Ut subito nostras Hymen cantatus ad aures
venit et accenso lampades igne micant
tibiaque effundit socialia carmina vobis,
140ei mihi funerea flebiliora tuba,
pertimui nec adhuc tantum scelus esse putabam;
sed tamen in toto pectore frigus erat.
Turba ruunt et "Hymen" clamant "Hymenaee" frequenter;
quo propior vox haec, hoc mihi peius erat.
145Diversi flebant servi lacrimasque tegebant
(quis vellet tanti nuntius esse mali?);
me quoque, quidquid erat, potius nescire iuvabat,
sed tamquam scirem, mens mea tristis erat,
cum minor e pueris casu studiove videndi
150astitit ad geminae limina prima foris:
"huc mihi, mater, adi! pompam pater, inquit, Iason
ducit et adiunctos aureus urget equos."
Protinus abscissa planxi mea pectora veste
tuta nec a digitis ora fuere meis.
155Ire animus mediae suadebat in agmina turbae
sertaque compositis demere rapta comis;
vix me continui quin sic laniata capillos
clamarem "meus est" iniceremque manus.
Laese pater, gaude; Colchi gaudete relicti;
160inferias umbrae fratris habete mei;
deseror amissis regno patriaque domoque
coniuge, qui nobis omnia solus erat.
Serpentis igitur potui taurosque furentes,
unum non potui perdomuisse, virum;
165quaeque feros pepuli doctis medicatibus ignes,
non valeo flammas effugere ipsa meas.
Ipsi me cantus herbaeque artesque relinquunt;
nil dea, nil Hecates sacra potentis agunt.
Non mihi grata dies; noctes vigilantur amarae,
170et tener a misero pectore somnus abit;
quae me non possum, potui sopire draconem;
utilior cuius quam mihi cura meast.
Quos ego servavi, paelex amplectitur artus
et nostri fructus illa laboris habet.
175Forsitan et, stultae dum te iactare maritae
quaeris et infestis auribus apta loqui,
in faciem moresque meos nova crimina fingas.
Rideat et vitiis laeta sit illa meis;
rideat et Tyrio iaceat sublimis in ostro.
180Flebit et ardores vincet adusta meos.
Dum ferrum flammaeque aderunt sucusque veneni,
hostis Medeae nullus inultus erit.
Quodsi forte preces praecordia ferrea tangunt,
nunc animis audi verba minora meis.
185Tam tibi sum supplex quam tu mihi saepe fuisti,
nec moror ante tuos procubuisse pedes.
Si tibi sum vilis, communis respice natos:
saeviet in partus dira noverca meos.
Et nimium similes tibi sunt et imagine tangor
190et quotiens video lumina nostra madent.
Per superos oro, per avitae lumina flammae,
per meritum et natos, pignora nostra, duos,
redde torum, pro quo tot res insana reliqui.
Adde fidem dictis auxiliumque refer.
195Non ego te imploro contra taurosque virosque,
utque tua serpens victa quiescat ope.
Te peto, quem merui, quem nobis ipse dedisti,
cum quo sum pariter facta parente parens.
Dos ubi sit, quaeris? campo numeravimus illo
200qui tibi laturo vellus arandus erat;
arduus ille aries villo spectabilis auro
dos mea, quam, dicam si tibi "redde", neges.
Dos mea tu sospes, dos est mea Graia iuventus.
I nunc, Sisyphias, improbe, confer opes.
205Quod vivis, quod habes nuptam socerumque potentis,
hoc ipsum, ingratus quod potes esse, meum est.
Quos equidem actutum... Sed quid praedicere poenam
attinet? ingentis parturit ira minas.
Quo feret ira, sequar. facti fortasse pigebit;
210et piget infido consulvisse viro.
Viderit ista deus, qui nunc mea pectora versat.
Nescio quid certe mens mea maius agit.